Iniciem una sèrie d'articles dedicats als Grans Pianistes del Segle XX i XXI. Un dels objectius d'aquest bloc és apropar als alumnes alguns conceptes de cultura pianística que no podem tractar a l'aula per manca de temps i perquè mereixen un tracte diferenciat.
Avui us vull parlar d'Alfred Cortot. Aquest pianista suís del segle XX és un referent important en el món del pianisme, i ho serà també a la nostra aula ja que en els darrers cursos de Grau Professional farem referència continua a les seves aportacions en les edicions pedagògiques de les obres romàntiques que farà a l'Editorial Salabert.
En primer lloc us convido a mirar aquest video en el que interpreta el vals en la menor de Chopin.
Nascut a Suïssa el 1877 és considerat un dels més importants pianistes francesos. Ell enllaça amb la tradició romàntica del Paris del segle XIX, ja que estudia amb Emile Descombes, alumne de Chopin.
També destaca com a director d'orquestra i intèrpret de música de cambra compartint trio amb Pau Casals.
Aconsegueix la plaça de professor de Piano al Conservatori de Paris i des de llavors combinarà la tasca concertística amb la pedagògica. El seu estil pianístic té ressó en tot el món. A Rússia, i a partir d'una gira que realitza el 1920, els pianistes es decanten per un progressisme proper a les seves tesis (Heinrich Neuhaus) o un academicisme contrari (Alexandre Goldenweiser).
Durant la Segona Guerra Mundial forma part del govern col.laboracionista de Vichy i fins i tot actua a Berlin. Això li comporta alguns problemes al final de la Guerra. El seu darrer concert el fa al Festival de Prades al costat de Pau Casals el 1958. Mor l'any 1962 a Lausana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada